REVISTA MUSICAL RITMO, MERCEDES GARCÍA MOLINA:
[...] Anaïs Oliveras tiene un timbre delicado, aúreo, que recorre como un metal líquido los intrincados recovecos de la melodía y sus ornamentos. Expone con elegancia y contención el dramático texto de la secuencia medieval en un inteligente diálogo con el quinteto de cuerda formado por cinco instrumentistas expertos en el repertorio del siglo XVIII. Al cálido sonido del quinteto se une la brillante y expresiva voz de la soprano, dando lugar a una rica paleta de colores y a una emotividad que traspasa el alma. [...] https://www.ritmo.es/discos/discos-recomendados/boccherini-stabat-mater-g-532
REVISTA SCHERZO, BLAS MATAMORO:
[.....] La soprano Anaïs Oliveras es una soubrette de timbre claro, pulido y juvenil. Afinada, pareja de registros, prolija de dicción, impecable de estilo e intenciones verbales, pasa del recitativo arioso al silábico y a la estrofa con autoridad. Todo es leve a la vez que intenso, como Boccherini. (Pag.42). Revista Completa.
BARCELONA CLÀSSICA, ALBA NOGUERA:
[....] Amb un timbre lleuger a les brodadures més agudes i amb caràcter i força als greus; amb naturalitat, cos i intel·ligència, Oliveras ressegueix al llarg de tota l’obra els diferents estats de cada moviment, respectant-ne els tempi que demanen i dotant-los d’una gran autonomia i independència, tot i que queda clar que l’obra només té un sentit complet en la seva totalitat. Amb atenció a les consonants per assenyalar la base de la qual parteix el compositor de Lucca, la soprano ressegueix l’obra amb respecte però també amb personalitat. El quintet l’acompanya en un coixí de so melancòlic i eteri en els moments més introspectius, més pesant, ample i present en d’altres, quan busca demanar l’atenció de l’oient. [.....]
http://barcelonaclasica.info/news/ca/2019/11/27/0001/una-aposta-valenta-un-somni-fet-realitat
CODALARIO.COM: LA REVISTA DE MÚSICA. ALBERT FERRER.
[.....] A la atractiva personalidad sonora basada en criterios historicistas y una hábil coloración del discurso, se suma la buena dicción y claridad en la articulación de la soprano Anaïs Oliveras como se percibe, por ejemplo, en «Quae moerebat» y «Eia Mater». [.....]
REVISTA MUSICAL CATALANA, ABEL MIRÓ.
En la soprano, Anaïs Oliveras, convé destacar la bellesa del timbre: és transparent, brillant, clar. El quintet de corda funcionava molt correctament: expressiu, capaç de generar atmosferes d’una gran delicadesa –el “Quando corpus morietur” fou autènticament deliciós–, i de cantar els temes de manera imaginativa i lliure, temes que anaven passant pels diversos instruments amb una gran naturalitat, fins a l’extrem que hom no sabia on acabava l’un i on començava l’altre. http://www.revistamusical.cat/critica/una-cortina-de-fons/
“Destaco, especialment, el treball d’Anaïs Oliveras, amb un vibrato delicadíssim i una deliciosa conducció de les veus”
Marina Hervás El Núvol. 15.03.2017
"La soprano Anaïs Oliveras en el paper de Claraniña, amb una veu clara, lleugera i plena de matisos i colors, molt adequada a l’estil del repertori."
Xavier Chavarria. Revista musical catalana. crítica completa
"Un elogi a part mereix l’Anaïs Oliveras, una excel·lent cantant amb sòlides dots interpretatives que sens dubte està cridada a tenir un paper important en l’escena musical catalana. Dotada d’una veu molt equilibrada en tot el seu registre, destaca igualment per les seves qualitats expressives i tècniques, allunyada dels tòpics vocals a què se’ns ha acostumat les darreres dècades en la interpretació de la música antiga."
Xavier Alern. El Núvol. Crítica completa
"En esta alegre farsa destaca también el buen color de voz y vis cómica de la soprano Anaïs Oliveras".
César López. El periodico. Crítica completa.
"La soprano Anaïs Oliveras, formidable en aquest repertori, àgil, amb gràcia i estil i un molt bon ús de la veu en els efectes aguts!"
Crítica a La Vanguardia de Jorge de Persia del concert del Teatre Instrumental i Anaïs Oliveras al Reial Cercle Artístic dins del Festival Mas i Mas. Llegir Crítica Completa.
"Anaïs Oliveras, al seu torn, destacà en l’Ave Regina caelorum del mateix autor, amb un timbre clar, de dicció impol·luta i gran expressivitat". Crítica de la Revista Musical Catalana de Mercedes Conde. Llegir Crítica completa.
Cicle de la Música del Museu. “Les arpes napolitanes”. Mara Galassi, arpes. Anaïs Oliveras, soprano. Obres de Diego Fernández de Huete, Orazio Michi dell’Arpa, Ascanio Mayone i anònims del segle XVII. MUSEU DE LA MÚSICA (L’AUDITORI).
"Anaïs Oliveras ens va ratificar una altre vegada la bellesa de la seva veu, la seva epressivitat artística, tant com a cantant i com actriu, i molt especialment la facilitat i claredat de la dicció". Critica de la Revista Vibracions de Jordi Gargallo.
Concert "Rellegint Mozart" dins del Cicle de Musitekton amb Antonio Fajardo (narrador) i Tomoko Matsuoka (clavicinista).
